LA GUARDABARRERES

Els vaig a comptar una història ferroviària. Bueno, la història d’una dona ferroviària. L’aventura ferroviària de Josefa. La mare de Josefa va treballar alguns anys com a encarregada de baixador en la línia Carcaixent-Dénia però per motius de salud va canviar a la categoría de Guardabarrera. A principis dels anys 50 molts passos a nivell els cobrien dones. Sobretot els que estaven en nuclis urbans o prop d’ells. Els més allunyats de poblacions el regentaven hòmens menys excepcions. Abans els passos a nivell no tenien barreres. Calia passar de banda a banda del camí una cadena que portava pentjant unes chapes metàl-liques redones i roges. Era una tasca aparentment senzilla però amb molta responsabilitat.

Quan Josefa va tindre edad de treballar, la primera cosa que va fer va ser donar-li els descansos a sa mare en el pas a nivell. Després a més dels descansos donava les vacacions però no sols a sa mare sinó també a altres guardabarreres de passos col-laterals al seu. A poc a poc va anar adquirint experiencia i al jubilar-se la seua mare, va heredar el pas a nivell. Sí,ho he dit bé,es va quedar a carrec del pas i de la “Casilla”. La “Casilla” eren quatre parets amb teulada. Per dir-ho d’una altra forma, la residència de l’encarregat del pas a nivell. Una casa freda a l’hivern i calorosa a l’estiu, sense electricitat ni aigua corrent i amb una cuina de llenya. En aquella època tot un luxe.Ací va començar la vida ferroviària de Josefa, Guardabarreres de la línia Carcaixent-Dénia.

Van passar els anys, es va casar i va tindre familia. Llavors les dones havien de fer tot el treball relacionat amb la casa i el xiquets, sense molta ajuda ni amb les comoditats actuals. Josefa, per al treball ferroviari tenia un poc d’ajuda. Tenia a Polo, un gosset que sentia el tren abans que ningú i avisaba amb els seus lladrucs. Després va ser Juan Pous, Cap d’estació de Xeraco que per als trens  de mercaderies i no numerats, li avisaba pel costat que venia el tren mentres ella corria cap al pas a nivell.

Ja amb tres fills un dia normal era més o menys així:

Alçar-se a les sis. El primer tren a les sis i mitja. Després comprar el pa. Preparar esmorzars i dinars per emportar perqué el marit i el fill major passaven fora tot el dia. A les nou menys quart arribava el mercaderies que creuava amb el correu en Dénia. El fill xicotet es quedava sol en casa però amb la clau en el pany per si el mercaderies es retardava i alguna veïna tènia que entrar si sentia la criatura plorar. Tornava a casa per  a acabar alguna tasca. A les deu i mitja era el pròxim tren i a les onze l’automotor. Un respir fins a les dotze i vint i fins a l’una. En els buits que tenia preparava dinar, llavava i tot això que feien les ames de casa llavors. Ara tènia un descanset per a dinar fins a les tres i tres i  mitja no arribaven els següents trens. Hi havia un mercaderies cap a Dénia que despres tornava a Carcaixent però no tènia hora, havia d’estar atenta al tren o a l’avís de Juan Pous ja no tènia a Polo. Finalment el correu a les huit i a les nou l’ultime tren que no significava el fi del treball fins a l’endema almenys en casa.

Este era un dia normal encara que podia variar prou amb trens especials i retards sobretot dels mercaderies. Estos eren els que més carreres provocaven cap a pas a nivell.

Als pocs anys li van avisar que tancarien la linia per a convertir-se en RENFE línia de València-Gandia. Als agents afectats els van donar opcions sobretot la de traslladar-se a la part de Benidorm que encara era FEVE. Juan Pous va ser un de què es van anar i al final va acabar jubilant-se en FGV. Josefa no es va voler embarcar en noves aventures ferroviàries a causa de la càrrega domestica i familiar que tenia. Va abandonar. Va cometre un error. Mai el sabra.

He volgut comptar la història de Josefa per a recordar a totes aquelles dones, les que van abandonar i les que no, pel tremend sacrifici diari que havia de suposar treballar en el ferrocarril de llavors, portar totes les tasques de la llar sense ajuda, sense cap tipus d’electrodomèstic i a més d’aixo ser mares. Com Josefa. Com ma mare.